La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 27, Abril de 2018
Marta Subirà
Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són la incorporació definitiva i transversal del medi ambient a l'agenda global

Nacions Unides ha marcat 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), gens fàcils d’assolir, pel 2030. Arribarem a temps?

És difícil que tots els ODS s’assoleixin en la seva plenitud el 2030, però és important que el termini que ens plantegem sigui curt, perquè sinó segur que no començaríem. Això ens obliga a no perdre el temps. El 2030 no haurem assolit els ODS al 100%, però haurem fet importants passes endavant.

Quines són les principals diferències entre els Objectius del Mil·lenni i els ODS?

Primer de tot, els ODS són més globals. Els Objectius del Mil·lenni estaven molt enfocats a països en desenvolupament. En canvi, els ODS han unit dues agendes de Nacions Unides: la cooperació i la sostenibilitat. La sostenibilitat afecta al conjunt del planeta i, per tant, els ODS incideixen molt més directament a tots els països.

En segon lloc, els ODS són més concrets, defineixen objectius més clars i també incorporen indicadors. Gràcies a això tenim línies d’actuació més específiques i tot és molt més mesurable. Això els fa més realistes.

Com valores el fet que la sostenibilitat entri amb tanta força en els objectius globals que marquen les Nacions Unides?

Molt positivament. Era un gran dèficit que tenien els Objectius del Mil·lenni. Sense els elements de sostenibilitat, no hi ha desenvolupament possible, sobretot sense la sostenibilitat ambiental, que és la base de la resta d’objectius. Si no disposem d’aire pur i aigua neta és impossible parlar de salut. Si  volem reduir les desigualtats i eradicar la pobresa hem d’abordar el canvi climàtic, que impacta sobretot en els països més pobres i genera refugiats ambientals que fugen de les guerres que es produeixen per la sequera. Hem de conservar la flora i la fauna terrestres i aquàtiques, que són proveïdors de salut i d’aliment per al conjunt del planeta.

Creus que els ODS seran un revulsiu per fer avenços en objectius ambientals globals que ja estaven plantejats, per exemple, sobre canvi climàtic?

Sense dubte. L’agenda 2030 i els ODS suposen que tots els països que formen part de les Nacions Unides s’hagin posat d’acord en quins són els 17 elements que tots els Estats han de treballar conjuntament per assolir un futur viable pel planeta. Això és molt i molt rellevant.

Els convenis de biodiversitat, de canvi climàtic, etc. se segueixen treballant de manera sectorial, però ara formen part d’aquesta agenda global compartida per tots els països. És un gran pas endavant que no es pot menystenir i s’ha de donar a conèixer entre la ciutadania.

En quin dels 17 objectius Catalunya es pot posar millor nota?  

El 97% de l’aigua a Catalunya està completament sanejada. El 3% restant correspon a urbanitzacions aïllades i fins i tot aquesta petita part la tenim absolutament parametritzada i estudiada. Sabem perfectament què ens falta fer i quin cost tindrà. Per tant, l’objectiu 6, que fa referència a la disponibilitat d’aigua potable i al sanejament, el podrem assolir al 100% en poc temps. També tenim una educació de gran qualitat (objectiu 4) i uns nivells alts de salut (objectiu 3).

I en quins dels ODS tenim més feina per fer?

En els àmbits de les energies renovables, el canvi climàtic i la biodiversitat.

Podries concretar la llista de deures d’aquí al 2030 en aquests tres àmbits?

En relació al canvi climàtic, les actuacions que s’han de dur a terme són moltes. Pel que ens pertoca com a administració, diria que portem la part legislativa bastant avançada. Hem fet estratègies de mitigació, tenim una estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic i hem aprovat una Llei de Canvi Climàtic pionera al sud d’Europa i una de les primeres del món.

Malauradament, l’Estat espanyol ens ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat. Això és un fre. La llei anava acompanyada d’un impost al CO2 que emeten els vehicles, que havia de ser un incentiu perquè hi hagués una renovació de flotes de vehicles i per posar en pràctica el principi de qui contamina paga. La recaptació s’havia de destinar a un fons de canvi climàtic per donar incentius i bonificacions a aquells que fan les coses ben fetes. Aquest és un exemple clar que posa de manifest que Catalunya, com a nació, no té totes les eines que tenen els Estats per poder dur a terme tots aquests objectius.

El cas de les energies renovables seria semblant?

Exactament el mateix. Catalunya havia estat pionera en l’àmbit de les energies renovables i l’actuació del Govern Espanyol ha generat una frenada molt important.

En l’àmbit de la biodiversitat sí que tenim més marge de maniobra...

Sí, la biodiversitat depèn més de nosaltres. Catalunya és un dels països més rics en biodiversitat del món i un terç del nostre territori està declarat espai protegit. En aquest àmbit, teníem uns deures clars que ens marcava la Convenció de Biodiversitat i que just hem acabat de fer aquest 2017: disposar d’una estratègia de biodiversitat i patrimoni natural. Ha estat una estratègia molt participada, en el seu disseny han intervingut molts agents de la societat. El principal objectiu és evitar la pèrdua de biodiversitat i recuperar-la allà on fa falta.

Els següents deures que ens toquen són posar al dia la legislació. La Llei d’Espais Naturals és de l’any 1985 i un objectiu comú de tots els partits polítics de l’arc parlamentari és fer una nova Llei de Biodiversitat i del Patrimoni Natural. Tocarà fer-la durant la propera legislatura que tinguem una mica llarga, perquè és una llei complexa on han de participar molts agents, és molt delicada. Necessitem una legislatura sencera que els darrers anys no hem tingut.

Com treballeu des del Departament de Territori i Sostenibilitat per aplicar els ODS a Catalunya?

Tenim un pla pilot per aterrar cadascun dels objectius a casa nostra. Els objectius són globals i hem de veure com impacten aquí i quins són els deures específics que ens toca fer. Com a Departament de Territori i Sostenibilitat, hem agafat aquells objectius que són plenament ambientals i a partir d’aquí anem concretant quines són les accions que haurem de dur a terme i quins són els indicadors que ens permetran monitoritzar-los.

Com treballeu amb la resta de departaments? 

Cada departament del govern ha d’agafar l’objectiu o objectius que li corresponen i adaptar-los a casa seva. Tenim una Taula Interdepartamental de Desenvolupament Sostenible, creada arrel de Rio +20, que segueix treballant amb representants de tots els departaments per veure com a Catalunya anem implementant l’Agenda 2030.

Amb el Departament d’Ensenyament estem treballant perquè les escoles incorporin els ODS com un element vector dels seus currículums. L’objectiu no és treballar els ODS com una assignatura, sinó que agafin els ODS i veure com el currículum de l’escola es pot incardinar amb cadascun dels ODS, que els alumnes tinguin molt clar que aquesta és l’agenda del futur i del planeta. Tot el que estudien, d’una manera o un altra, està vinculat amb els ODS. Aquest és un projecte únic al món que hem presentat a Nacions Unides.

Els ODS i l’Agenda 2030 es dirigeixen no només als governs, sinó a tota la societat. Com treballeu per anar tots a l’una?

Per sort a Catalunya, gràcies a la feina que hem fet per difondre els ODS i al fet que comptem amb una societat civil molt rica, tenim molt camí recorregut. Tenim escoles molt implicades. El col·lectiu Escola Nova 21, que està treballant en fer una revolució educativa, ha incorporat els ODS com un element vector de tot aquest canvi educatiu. Tenim Respon.cat, una organització d’empreses que estan compromeses amb la responsabilitat social i la responsabilitat ambiental, i ells també estan fent dels ODS l’element transversal de la seva feina.

Diferents àmbits de la societat catalana estan fent seva aquesta agenda global i estan incorporant-la al seu dia a dia, i això ens fa ser optimistes. Ens fa pensar que els ODS tindran molt recorregut i que el camí serà un èxit.

Quin consell donaries al col·lectiu d’ambientòlegs perquè aprofitin les oportunitats dels ODS?

Per als ambientòlegs i per a tots els que treballem en el món del medi ambient, l’aparició dels ODS i de l’Agenda 2030 és una magnifica noticia. És la incorporació definitiva dels temes ambientals de manera transversal en l’agenda global. Això que fa anys que venim reivindicant: que els temes ambientals no siguin temes  purament sectorials, sinó que siguin la base de tota la resta. Definitivament s’han adonat que sense un medi ambient saludable, tota la resta d’actuacions de la nostra vida diària no es poden desenvolupar. El medi ambient és el substrat sobre el qual fer créixer la resta d’objectius.

De fet, abans parlaves dels ODS ambientals, però a mi em costa discernir quins són ambientals i quins no... Tots tenen vinculació amb el medi ambient.

L’aigua potable i el sanejament (objectiu 6), l’acció climàtica (objectiu 13), la biodiversitat terrestre (objectiu 14) i la biodiversitat marina (objectiu 15) són la base de la piràmide. Sense els ODS ambientals no podem tenir bona salut, ni ciutats i comunitats sostenibles, ni consum responsable, ni fam zero. No pot haver-hi pau i justícia si prèviament no tenim unes bases ambientals adequades. Cada cop més, les guerres són per raons ambientals i energètiques. Els recursos naturals són la base per la pau i per poder construir un planeta viable.


Marta Subirà és Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb l’especialització en Dret Administratiu i Públic de Catalunya. Complementa la seva trajectòria acadèmica amb estudis de postgrau de Comunicació Corporativa i Institucional a l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, de Gestió Pública i Col·laboració Públic-Privada a ESADE, i de lideratge en la gestió pública a l’IESE.

És Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat des de gener de 2016. Prèviament havia estat Directora General de Polítiques Ambientals (2011-2016), tinenta d'alcalde de Medi Ambient i Mobilitat (2007-2011) i Regidora de Comunicació, Serveis Generals i Societat de la Informació (1999-2007) a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Inicià la seva experiència professional a Ràdio Sant Cugat. Ha col·laborat com a docent en diversos programes de postgrau.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció