La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 27, Abril de 2018
Arnau Queralt - Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)
Una agenda per transformar el món

L’any 2015 l’Assemblea General de Nacions Unides aprovava una nova agenda global per al desenvolupament sostenible en l’horitzó de l’any 2030, amb 17 objectius (a partir d’ara, ODS) i 169 fites associades. El títol de la resolució on es recull aquesta nova agenda – “Transformar el nostre món”– marca la seva voluntat transformadora davant d’uns reptes que cal abordar urgentment i que requereixen visions i actuacions transversals, integradores i a múltiples nivells[1].

Responent a aquest caràcter transformador, es pretén que els ODS i les seves fites (1) siguin integrats i indivisibles, (2) tinguin naturalesa global i siguin aplicables universalment, (3) tinguin en compte les diverses realitats nacionals, capacitats i nivells de desenvolupament, i (4) s’apliquin respectant les polítiques i realitats de cada territori.

Aquests quatre punts tenen una importància cabdal per concretar els ODS en actuacions concretes, de caràcter intersectorial, i que tinguin el fonament en una lectura sistèmica de les tendències econòmiques, socials i ambientals que amenacen la sostenibilitat del planeta. Actuacions que han de formar part d’una agenda global, per tant, però que requereixen concrecions sobre territoris ben acotats, com expressava de forma clara l’informe del CADS sobre l’aplicació de l’Agenda 2030 a Catalunya que introduirem posteriorment[2].

Aquests quatre punts, i la generalitat amb la que foren redactats els ODS i les seves fites –explicable per la necessitat d’assolir formulacions que poguessin ser assumides de forma consensuada per la Comunitat Internacional– plantegen reptes importants per als governs d’arreu del món, als quals la resolució “Transformar el nostre món” dona el mandat de desenvolupar, tan aviat com sigui possible, respostes ambicioses per aplicar l’Agenda 2030.

Transformar Catalunya, millorar el món

Encara que el mandat de Nacions Unides estigui adreçat directament als governs dels estats, són moltes les autoritats regionals i locals que treballem per donar-hi resposta. En aquest sentit, l’any 2016, el Govern de Catalunya es va comprometre a desenvolupar un pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 i elaborar un sistema integrat d’objectius i indicadors per avaluar el nivell de compliment dels ODS. Partint d’aquest compromís, i tenint present la complexitat de l’agenda i la necessitat de vincular uns objectius globals amb un context territorial com el català,  el CADS va emetre l’informe “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món”, on s’apunten els reptes que caldria abordar en el pla.

El febrer de 2017 es va començar a treballar en el pla, encara en fase d’elaboració, que s’ha concebut des d’una perspectiva transversal, vetllant per la coordinació efectiva dels 13 departaments de la Generalitat. Per aconseguir-ho s’han definit estructures de coordinació política i tècnica, s’ha assignat cada ODS al departament que hi té més vinculació d’acord amb les seves competències. Cadascun d’aquests departaments ha coordinat grups de treball integrats pels departaments amb responsabilitats o capacitat d’incidència en l’assoliment del respectiu ODS.

La garantia de transversalitat i la creació de dinàmiques de treball plenament coordinades són dos dels principals reptes que s’observen en els processos d’aplicació de l’Agenda 2030. Tot i la dificultat de superar-los, aconseguir-ho implica un canvi molt substancial i positiu. També són reptes molt transcendents la concreció dels ODS i les seves fites, la seva integració amb les polítiques públiques, i la coherència d’aquestes últimes. És per això que el pla s’ha plantejat amb un enfocament eminentment pràctic i analitza els instruments de planificació i la normativa vigents i en fase d’elaboració o tramitació. Això ha permès identificar prop de 700 compromisos a assolir des de 2018 fins a 2030, molts d’ells de caràcter quantitatiu i avaluables.

Aquesta anàlisi deixa oberta la porta a incorporar-ne de nous a partir d’un procés de participació pública ampli que permeti la identificació de nous reptes per part d’experts, actors de la societat civil organitzada i de la ciutadania. La definició, planificació i gestió d’un procés de participació estructurat i integrador, ben pautat i amb mecanismes efectius de recollida de les aportacions dels participants, és un altre dels reptes en relació a l’Agenda 2030. Aconseguir-ho, o no, determinarà la qualitat del pla.

Finalment, un dels altres reptes de l’aplicació de la nova agenda global és com s’integra la dimensió internacional i la dimensió estatal, regional i/o local. Per aconseguir-ho, el pla inclou compromisos a assolir a escala global a partir de l’aplicació de les polítiques públiques catalanes, però també i sobretot de compromisos a assolir a Catalunya. Només transformant Catalunya, es podrà millorar el món. Només concretant els ODS i les seves fites a Catalunya serà possible contribuir a assolir-los a escala global.



[1] http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/Coleccio_Documents/DOCUMENTS_21_Resolucio_NNUU_AGENDA_2030.pdf

[2] http://cads.gencat.cat/ca/informes/informes-per-anys/page/lagenda-2030-transformar-catalunya-millorar-el-mon-/

Arnau Queralt i Bassa (Granollers, 1975)

Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (2a promoció, 1997), màster en Gestió Pública pel Programa Interuniversitari de Govern i Gestió Pública (ESADE, UAB i UPF) i diplomat en Afers Europeus per l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació i el Patronat Català Pro Europa.

Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) des d’octubre de 2011 i president de la European network of Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC) des de gener de 2015. Des de gener de 2017 representa la xarxa EEAC, amb caràcter d’observador, a la High level multi-stakeholder Platform on the implementation of the Sustainable Development Goals in the EU de la Comissió Europea.

Va ser president del COAMB entre els mesos de maig de 2010 i 2012, i prèviament n’havia estat vicepresident (2006-2010) i tresorer (2004-2006). Actualment forma part del seu consell assessor. 

Twitter: @arnauqueralt

Linkedin: https://www.linkedin.com/in/arnau-queralt-45a723a/




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció