La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 6, Octubre - desembre de 2011
Biodiversitat i patrimoni natural

Vivim uns moments molt incerts en matèria de conservació del patrimoni natural. A Catalunya, i a tota Europa de fet, s'han engegat iniciatives importants per a la conservació de la nostra flora i fauna com l'establiment, per exemple, d'una veritable xarxa d'espais naturals a nivell europeu, la Xarxa Natura 2000. S'ha legislat molt en matèria de protecció del patrimoni natural i fins i tot disposem d'unes polítiques sectorials madures: ordenació del territori (infraestructures, paisatge, planejament urbanístic, etc.) i de gestió dels recursos naturals (caça i pesca, agricultura, silvicultura, etc.) que contemplen la conservació de la nostra flora i fauna.

Tot i aquests esforços governamentals, la biodiversitat a escala global perd cada any efectius amb extincions continues degudes a les nostres accions, ja siguin de forma directa: destrucció de l'hàbitat, espoli d'espècies; o de forma més indirecta: abandonament del medi rural, efectes del canvi climàtic, introducció d'espècies invasores. Tots els indicadors apunten que no s'ha aturat la pèrdua de la biodiversitat que ens havíem proposat per aquest 2010.

Ens trobem en ple canvi de paradigma. Un moviment endavant forçat, en part, per la crisi econòmica i per l'evidència que la protecció d'un territori no és garantia suficient de conservació del seu patrimoni natural. Aquesta protecció s'ha de dotar d'un finançament que permeti desenvolupar de forma sostenible aquells usos existents en el territori que ajuden al manteniment d'aquest patrimoni i impulsar accions de millora dels seus ecosistemes. I això sí és una assignatura pendent. El serveis ambientals, que proporciona la natura, han de ser revaloritzats i deixar de ser percebuts com una càrrega per ser un actiu econòmic quantificable i inqüestionable que reporti beneficis econòmics i ambientals directes a la societat.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció