La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 6, Octubre - desembre de 2011
Josep Maria Mallarach
Consultor expert en conservació i gestió de la biodiversitat
"Postergar l'aprovació d'una nova llei de conservació de la biodiversitat crearà tensions socials"

El 2010 va ser l'Any Internacional de la Biodiversitat. Es pretenia aturar la pèrdua de biodiversitat, o disminuir-ne el ritme, i es pretenia conscienciar la ciutadania. Quina valoració en fa a escala global?
Ni a escala global ni europea no s'ha pogut alentir el ritme de pèrdua de la biodiversitat. Per tant, la valoració ha de ser negativa. En canvi, l'augment de la consciència social ha estat favorable en molts països, però no ha estat suficient per canviar les tendències més negatives en els països més rics, que consumim més del 80% dels recursos del Planeta.

I a escala del nostre país, quin seria el balanç?
Catalunya ha alentit el ritme de pèrdua de biodiversitat del seu territori i, fins i tot, ha recuperat algunes espècies que s'havien extingit anys enrere. Però la nostra enorme petjada ecològica fa que exportem la major part dels impactes negatius sobre la biodiversitat als països generalment empobrits, d'on procedeix gran part dels recursos naturals que consumim.

L'any passat el Departament de Medi Ambient i Habitatge va presentar, després de molts anys de treball, l'avantprojecte d'una nova llei de conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, llargament reclamada pels col·lectius conservacionistes. Però no va arribar a temps de ser aprovada. Per què costa tant enllestir i aprovar una llei d'aquesta mena a Catalunya?
Personalment crec que va faltar visió de futur i coratge, i vull confiar que el nou govern tindrà totes dues coses i l'aprovarà d'una vegada. Postergar més l'aprovació d'una norma que doni una resposta adequada als formidables reptes actuals, només perllongarà les disfuncions de les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat i crearà noves friccions i tensions socials.

Aquesta llei pretenia afrontar reptes com la integració de la biodiversitat en les polítiques sectorials. Fins a quin punt és necessària aquesta integració?
És indispensable per guanyar efectivitat, especialment si es vol "fer millor amb menys". Altrament continuaran les contradiccions anteriors, on el treball d'un departament, àrea o regidoria de medi ambient quedava sovint laminat o truncat pels "efectes col·laterals" de les polítiques sectorials que impulsaven els altres.

Un altre dels reptes en el qual s'insisteix sovint és en la necessitat d'avaluar els instruments de conservació de la natura, com ara els espais protegits. Coneixem bé l'eficàcia i l'eficiència d'aquests instruments a Catalunya?
Sí, força bé. Des de la Institució Catalana d'Història Natural varem impulsar la primera avaluació de l'efectivitat del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya, que fou publicada el 2008. Tot i així, quasi totes les recomanacions que vàrem fer aleshores per millorar l'eficàcia i l'eficiència dels espais naturals protegits estan encara pendents d'executar, de manera que si el nou Govern vol millorar la seva efectivitat ja té un full de ruta que indica què cal fer.

Com valora la reestructuració de les competències sobre medi natural en el nou govern de la Generalitat de Catalunya? Sembla que la planificació del medi natural recau en el Departament de Territori i Sostenibilitat i la gestió en el d'Agricultura i Medi Natural.
L'administració ambiental de Catalunya pateix notòries ineficiències des de fa temps. Jo no veig malament la nova distribució competencial, en principi, però per tal que fos realment positiva crec que caldria instaurar, a més, la pràctica de les avaluacions periòdiques serioses per millorar l'efectivitat de totes les seves unitats.

"Biodiversitat és un terme massa tècnic i fred, s'adreça al cap, però no arriba al cor. Natura i paisatge, en canvi, són conceptes més amplis i vehiculen millor les dimensions emocionals que faciliten la implicació social"

A finals de l'any passat, la Institució Catalana d'Història Natural va presentar un informe que vostè va coordinar titulat "Informe sobre l'estat i les tendències del medi natural a Catalunya 2010". En quins àmbits suspenem i en quins aprovem?
L'informe mostrava la valoració de 16 indicadors, dels 26 proposats per donar una visió més completa de l'estat i tendències del medi natural. Quatre indicadors mostraven un estat bo: el de patrimoni geològic, els dos de qualitat físico-química i biològica de les aigües costaneres, i el del període de reproducció dels ocells; dos indicadors mostraven un estat i tendències molt dolentes: el de la naturalitat de les platges i el d'evolució de la línia de costa en platges sorrenques, i quatre més tenien tendències dolentes: el de connectivitat ecològica, el d'estat ecològic de les zones humides, i els dos de poblacions i hàbitats d'ocells comuns.

Estem parlant de reptes pendents, però també cal reconèixer els encerts. En els darrers 10 anys, quins creu que serien els principals avenços en l'àmbit de les polítiques de conservació de la biodiversitat?
Crec que els més importants han estat la millora de l'estat ecològic del sistemes fluvials, gràcies als programes de sanejament de l'Agència Catalana de l'Aigua, que han comportat una millora de la qualitat de les aigües costaneres a les desembocadures, i també l'aprovació de la xarxa Natura 2000 i la seva integració en el sistema d'espais naturals protegits, que cobreix el 30% del país.

Sovint la ciutadania, sobretot en països desenvolupats com el nostre, trasllada gran part de la responsabilitat de conservar la natura a les Administracions, o bé ni se'n preocupa. Què explicaria aquesta desvinculació generalitzada del ciutadà vers la conservació del patrimoni natural?
Hi ha moltes causes, però cal destacar el fet que la major part de la societat dels països tecnològicament desenvolupats viu en ambients urbans, molt artificialitzats, està més connectada a la tecnosfera que no pas a la biosfera i ha trencat els vincles emocionals, anímics i espirituals amb la Natura.

Una enquesta recent de la Comissió Europea revela que un 61% dels espanyols no ha sentit mai parlar de biodiversitat o no sap què vol dir. És adequat el terme biodiversitat per implicar la ciutadania en la seva conservació i gestió responsable?
Crec que no, biodiversitat és un terme massa tècnic i fred, s'adreça al cap, però no arriba al cor. Altrament és molt parcial, car la geodiversitat en queda al marge. Natura i paisatge, en canvi, són uns conceptes més amplis, que tenen més abast i ressonàncies, integren valors humanístics i vehiculen millor les dimensions emocionals que faciliten la implicació social.

Per acabar, recomani'ns algun llibre, pel·lícula o altra referència sobre biodiversitat que consideri especialment interessant.
Els estudis realitzats sobre l'impacte negatiu que l'activitat econòmica catalana té en la biodiversitat global, coordinats des l'Observatori del Deute en la Globalització de la Universitat Politènica de Catalunya, el resum dels quals és accessible al web de la Subdirecció General de Biodiversitat, i que tinc entès que seran publicats aviat.

 


Josep Maria Mallarach és geòleg i màster en ciències ambientals. És membre actiu de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) des de 1975, on ha coordinat diversos projectes. Treballa com a consultor ambiental independent i bona part de la seva activitat es canalitza en organismes internacionals, com ara la Comissió Mundial d'Àrees Protegides i la International Association of Impact Assessment. Imparteix classes a les universitats de Girona, Barcelona i Autònoma de Madrid, sobre avaluació de polítiques ambientals i avaluació de l'efectivitat dels espais naturals protegits.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció