La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 6, Octubre - desembre de 2011
Carlos Montes
Professor d'ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid
"Desgraciadament, els espais naturals protegits encara són necessaris"

L'objectiu prioritari d'aturar la pèrdua de biodiversitat de la iniciativa del Compte Enrere 2010 de les Nacions Unides no s'ha complert. Per quin motiu?
Estem atacant l'efecte i no la causa de la pèrdua de la biodiversitat, que no és més que la disminució de la capacitat dels sistemes ecològics de mantenir la biodiversitat. Els efectes serien el canvi dels usos del sòl, les plantes invasores, la contaminació, els canvis en els cicles biogeoquímics i l'explotació intensiva dels recursos. S'aborden, però, amb plans sectorials i no de manera sinèrgica. A més, el model econòmic imperant, el capitalista, es caracteritza per ser consumista, malbaratador i contaminant. Requereix un increment continu del consum d'aigua, materials i energia i això, en un planeta finit, és insostenible.

En el context de canvi global i veient que, fins al moment, no hem estat capaços d'aturar la pèrdua de biodiversitat, com hem d'abordar els problemes relacionats amb la conservació de la biodiversitat?
El que és fonamental és aconseguir que els individus estiguin més informats i que siguin més crítics, que entenguin el significat ecològic de l'individu en el context de la civilització del segle XXI.

I això estaria relacionat amb la investigació que vostè està duent a terme sobre els sistemes socio-ecològics?
És clar. En un context global com és l'actual, els problemes ambientals són complexos, i més complexos que mai, ja que són altament dinàmics, hi ha més actors i s'actua en diferents escales. És el que s'anomena problemes ambientals perversos perquè, en estar lligats a problemes de valors, d'equitat i d'injustícia social, no tenen una única solució. Per a abordar-los, cal una ciència transdisciplinària: la ciència de la sostenibilitat o la ciència dels sistemes socio-ecològics, que es basa en la interacció entre els ecosistemes i els sistemes humans.

Quins són els inicis d'aquesta ciència transdisciplinària?
L'any 2001, les Nacions Unides van decidir, gràcies a un grup de científics, que calia començar a explicar que no és necessari preservar la biodiversitat pels seus valors espirituals, pels valors científics o pel dret d'existència de les espècies, sinó perquè el benestar de les persones -i no parlem de nivell de vida- està estretament vinculat amb els serveis dels ecosistemes i la biodiversitat.

"No és necessari preservar la biodiversitat pels seus valors espirituals, pels valors científics o pel dret d'existència de les espècies, sinó perquè el benestar de les persones està estretament vinculat amb els serveis dels ecosistemes i la biodiversitat"

Vostè és el coordinador del projecte «Evaluación de Ecosistemas del Milenio», que es fonamenta en l'afirmació que hi ha una relació d'interdependència entre la salut i el benestar dels humans i la salut dels ecosistemes. Faci-me'n cinc cèntims.
L'objectiu és explicar als espanyols precisament el que acabo de comentar: que el seu benestar està directament lligat a la biodiversitat i als ecosistemes, que destrossar rius, boscos, litorals i mars del país no és una qüestió anodina, sinó que en depèn el benestar de tots.

En quin estadi es troba el projecte?
Ara mateix n'estem lliurant la primera fase, en què hem caracteritzat quinze ecosistemes del país i hem fet una mena d'ecoauditoria per avaluar l'estat de conservació en el qual es troben. Es tracta d'ecosistemes que recullen la variabilitat biofísica tant de l'Espanya peninsular com la insular i les implicacions que pot comportar, sobre el benestar de la població espanyola, la degradació de la majoria dels seus serveis.

Ens podria avançar alguns dels resultats obtinguts fins ara?
Un dels més interessants és que hem posat de manifest, amb dades empíriques, que del bon funcionament dels ecosistemes aquàtics tan continentals com marins o terrestres, en depèn el futur social, cultural i econòmic dels espanyols, atès que genera serveis essencials com són els aliments, la fusta, la fibra, les medicines, la regulació de la qualitat de l'aire el control de les inundacions o la pol•linització. Per una altra banda, hem calculat que aproximadament el 43% dels 21 serveis que hem avaluat o estan degradats o s'estan degradant perquè se n'està fent un ús insostenible i que, en els últims 50 anys, hem transformat més ecosistemes del nostre país que en l'últim segle. Un tercer resultat és que el futur dels ecosistemes espanyols està lligat al model d'urbanització. La major part de la població del país viu a les ciutats i la demanda que fan les ciutats dels sistemes ecològics -no només dels espanyols, sinó també d'altres, atès que l'economia està mundialitzada- depèn del model d'urbanització, compacte o dispers (al qual estem optant, cada cop més). El canvi d'usos del sòl és l'impulsor directe més important de la degradació dels ecosistemes i de la pèrdua de biodiversitat.

Un dels objectius d'aquest projecte és desenvolupar les bases científiques per a la futura implementació d'una política d'ecosistemes continguda en el mandat de la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural y Biodiversidad. Com valora, per ara, l'aparició i el desenvolupament d'aquesta llei?
És un avenç important, encara que té una forta connotació biocèntrica. En diversos apartats es parla de la importància de fer visible la vinculació entre els ecosistemes i el benestar dels espanyols. El que és important és que aquesta llei es lligui directament a la recent llei de desenvolupament rural sostenible. I és que l'economia espanyola s'està terciaritzant, el medi rural està sent abandonat, és fonamentalment masculí i hi ha una gran bretxa tecnològica. Paral·lelament, la població s'està concentrant en el litoral i això, sumat al procés d'urbanització, determinarà el futur dels ecosistemes i la biodiversitat.

La Ley 42/2007 regula el Plan estratégico del patrimonio natural y la biodiversidad, la versió preliminar de la qual està, actualment, en exposició pública. Quina valoració fa d'aquesta versió preliminar? Hi troba a faltar res?
Aquesta llei hauria de tenir una vocació horitzontal, anar més enllà del missatge obsolet de buscar l'equilibri entre el creixement econòmic i la conservació. Aquest missatge, que la llei no trenca, és fals. El que cal és garantir la conservació per garantir el benestar humà, en comptes de buscar l'equilibri entre la conservació i l'economia.

Vostè és un bon coneixedor de la gestió dels espais naturals protegits. Quines són les assignatures pendents i els reptes que cal afrontar en aquest àmbit?
La pregunta podria ser una altra: són necessaris els espais naturals protegits en el context de canvi global? La resposta és que sí, que desgraciadament, encara són necessaris. Dic que desgraciadament perquè els espais naturals protegits han de ser una eina dins de l'ordenació territorial no una necessitat, i no han de comportar la creació de bretxes entre el que és i no és territori protegit. I és que els processos biofísics o ecològics no hi entenen, de fronteres administratives.

I doncs, què cal fer per preservar la biodiversitat?
Hi ha d'haver un model d'ordenació territorial basat en el manteniment de les xarxes socio-ecològiques essencials íntimament lligades a la política de l'aigua. El cicle de l'aigua, i especialment l'entrada -que és la precipitació a les conques-, genera les trames territorials que permeten que funcioni el territori i que es mantinguin els ecosistemes. No hi ha cap política de conservació que sigui efectiva si no està en consonància amb la política de l'aigua. El problema és que la nostra administració està organitzada de forma sectorial i compartimentada, amb una estructura vertical, amb la qual cosa cadascú fa la seva i el model no funciona. Seguim necessitant els espais protegits? Sí. El problema és que encara no hem sortit del bucle pervers que és que els espais protegits es creen arran del saqueig del territori, i no al revés.

Per acabar, recomani'ns algun llibre, pel·lícula o altra referència sobre biodiversitat que consideri especialment interessant.
Per començar, recomanaria En defensa del decrecimiento, de Carlos Taibo, politòleg de la Universitat Autònoma de Madrid, una obra fonamental per entendre el paper dels moviments socials en relació amb el decreixement. Per entendre com funciona el sistema capitalista i com s'estan potenciant els impulsors del canvi, jo recomano llegir Raíces económicas del deterioro ecológico y social, de José Manuel Naredo. Per acabar, voldria fer referència al documental Food, de Robert Kenner, que explica com funciona el sistema alimentari del planeta. Sens dubte, aquells que el vegin, quedaran astorats de veure com som manipulats amb una cosa tan fonamental com és l'alimentació.


Carlos Montes és professor d'ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Bona part de la seva recerca s'ha centrat en la limnologia de les zones humides i en l'estudi de l'espècie invasora Procambarus clarkii, si bé en els últims anys ha incorporat, a la seva feina, un fort component social. Així, actualment, el nucli de la seva recerca se centra en la interfase entre els ecosistemes i els sistemes socioeconòmics i culturals amb l'objectiu d'entendre com s'autoorganitzen els sistemes socio-ecològics. És president de la Fundación Interuniversitaria Fernando González Bernáldez para el estudio y la conservación de los espacios naturales i dirigeix el grup d'investigació Laboratorio de Socio-ecosistemas. Dirigeix, també, el projecte de la Universidad Internacional de Andalucía Aula de Sostenibilidad i és el coordinador de La Evaluación de los Ecosistemas del Milenio en España (EME), que compta amb el finançament de la Fundación Biodiversidad.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció