La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 6, Octubre - desembre de 2011
Francesc Giró - Director d'Acciónatura i president de la Xarxa de Custòdia del Territori
La custòdia del territori: noves fórmules per a la participació pública en la conservació del patrimoni natural

A casa nostra, les actuacions de conservació de la natura s'inicien ja l'any 1928 amb les primeres mesures d'Alfons XIII per protegir el Montseny i, posteriorment, el 1955 amb la declaració del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La declaració de parcs naturals s'inicia als anys 80, amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i d'altres. Cal considerar també les Lleis de caça que ja al 1902 protegien algunes espècies insectívores, però que al 1973 amb un decret incorporen una llarga llista d'espècies protegides.

De manera quasi simultània s'organitza la societat civil i es constitueixen les primeres organitzacions conservacionistes, com ara Depana i d'altres. La majoria d'elles no gestionen espais naturals i, molt rarament, duen a terme actuacions sobre el terreny.

Tot i que amb anterioritat hi havia algunes iniciatives pioneres de custòdia, no conegudes amb aquest nom, el 2003 es constitueix la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), una estructura formada en l'actualitat per més de 160 membres i que inclou associacions, fundacions, ens locals, persones i altres organitzacions, amb l'objectiu de promoure conjuntament aquesta manera de conservar. La XCT disposa d'una oficina tècnica que presta serveis als membres i treballa per la promoció de la custòdia a tots els nivells.

La custòdia del territori, una manera diferent de conservar
La custòdia del territori és un conjunt d'instruments que utilitzem les organitzacions socials i ciutadanes per conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets i que requereix la col•laboració dels propietaris d'aquests indrets. Dit d'una altra manera, la custòdia és l'acord voluntari entre una entitat, normalment associació o fundació, i un propietari per garantir la conservació dels valors naturals de la seva finca.

La majoria d'iniciatives de custòdia tenen lloc en terrenys privats, fora dels espais naturals protegits (encara que no necessàriament), però en espais amb un interès natural i, sovint, espais dins la xarxa Natura 2000. Per tant, la custòdia no entra en competència amb la feina que fan les administracions públiques, sinó que actua de forma complementària. En alguns casos, la custòdia del territori s'ha utilitzat per implementar mesures compensatòries de determinats projectes d'infraestructures, com per exemple l'Aeroport de Lleida-Alguaire i la gestió de les mesures per part d'Acciónatura.

Obstacles i reptes per desenvolupar la custòdia del territori
Segurament els principals obstacles són els desconeixement dels mecanismes i possibilitats existents, la desconfiança dels propietaris envers les organitzacions conservacionistes i la capacitat tècnica i econòmica de les entitats. En els darrers anys, a la XCT treballem per apropar-nos als propietaris, generar confiança i sobretot, insistir en què no hi ha cap tipus d'imposició i en què es tracta d'acords voluntaris entre les parts. Pel que fa a la capacitat de les entitats, també des de la XCT fa temps que es treballa insistentment en el reforç institucional de les organitzacions, en la seva capacitació i també en desenvolupar noves línies per obtenir recursos, tant públics com privats. Finalment, pel que fa al desconeixement de la custòdia i dels mecanismes, el nou portal http://www.viulaterra.cat és una magnífica eina per donar a conèixer la custòdia.

La custòdia és una eina que permet buscar punts d'interès comú entre propietaris i organitzacions de conservació de la natura i actuar de forma eficaç i eficient sobre el terreny. En un context de crisi, en el qual el suport de les administracions públiques a les entitats es pot veure molt limitat, serà clau la implicació dels ciutadans i de les empreses en les iniciatives de custòdia. Però per a què això sigui possible, les entitats de custòdia ens haurem de guanyar la confiança de persones i empreses i això només ho podrem fer si les nostres organitzacions son professionals, transparents, eficaces i eficients, aconseguint tenir un impacte real en la conservació de la biodiversitat del nostre país.

Francesc Giró és llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona. Durant 5 anys (1991-1995) va exercir de cap de la Secció d'Ecologia Aplicada al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Des de l'any 1997, dirigeix la Fundació Acciónatura, la primera ONG catalana, sense ànim de lucre, dedicada exclusivament a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals. Aquesta ONG és també una de les principals entitats de custòdia del territori del país. Des del 2009 Francesc Giró és el president de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT).




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció