La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 6, Octubre - desembre de 2011
Ponç Feliu - Biòleg i Ambientòleg. Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona
La biodiversitat urbana, un patrimoni al costat de casa

Si bé en la ment tots guardem com a referent de biodiversitat els paisatges tropicals, les selves amazòniques o els esculls coral·lins, la tossuda realitat diària ens fa adonar, per poc inquiets o observadors que siguem, de la gran diversitat ecològica que ens envolta, fins i tot en el més petit dels detalls, en el més urbà i suposadament estèril dels ambients que habitem.

Certament, les ciutats són indrets amb diversitat biològica més escassa que els ecosistemes aquàtics, els forestals o els agrícoles. Però no deixa de ser veritat que la Natura s'obre pas entre l'asfalt, els cotxes i els murs. En qualsevol racó hi apareix la vida, als embornals de l'aigua plujana, als parterres herbacis, als balcons i terrasses dels blocs de pisos, sobrevolant el cel o als bassiols de pluja, fonts o basses ornamentals. Tots ells són ecosistemes, més o menys complexos, més o menys variats, rics o diversos, condicionats constantment i severa per part de l'home, però ecosistemes en definitiva. Un capítol a part mereixerien els parcs urbans, i en especial els d'aquelles ciutats més "verdes", més envoltades d'espais naturals i amb major superfície arbrada o natural; acullen sovint interessants espècies de fauna i flora, esdevenen referents identitaris de Natura, reservoris de fauna i flora, exemples del que és i significa la Biodiversitat. Els parcs urbans actuen com a refugis de vida dins l'agitat ritme frenètic de l'ecosistema urbà; allà s'hi substitueixen cotxes, carrers, asfalt i edificis, per plantes que fixen el CO2 tot emetent oxigen, per mallerengues que dansen entre el brancam, per formigues que treballen pacients i incessantment tot transportant llavors i vida entre un i altre racó terrós, herbaci o arbrat.

Moltes espècies han trobat a les ciutats el seu hàbitat predilecte, sigui perquè són oportunistes i ben adaptades a l'espècie humana, o bé perquè hi troben aliment, llocs per a criar, refugi i manca de depredadors. Si posem el cas dels ocells com a paradigma, a qualsevol ciutat d'estructura urbana de Catalunya hi trobem moltes espècies rupícoles, pròpies d'indrets rocallosos i d'espadats. Aquestes associen els edificis a penya-segats plens de forats i escletxes on fer niu, com succeeix en el seu hàbitat natural que ocupaven dècades i segles enrere, sense l'existència de ciutats. Al llarg de molts anys s'han adaptat a un nou hàbitat, un nou ecosistema, no pas tan diferent des d'un punt de vista biològic (o fins i tot paisatgístic), del seu genuí i propi paisatge natural. Aquest és el cas del colom roquer, el més conegut dels ocells veïns, però també del falciot negre (i a voltes el ballester i el falciot pàl·lid), l'oreneta cuablanca, o espècies de major interès com la merla blava, el xoriguer, el mussol, la cotxa fumada, la gralla o fins i tot el falcó pelegrí, totes elles nidificants a forats i escletxes d'edificis (antics o moderns) de gran part de les ciutats catalanes.

En el cas de Girona, des de l'Ajuntament hem portat a terme diferents iniciatives els darrers anys per potenciar o augmentar la biodiversitat urbana, tot aprofitant l'immillorable privilegi de comptar amb una ciutat singular: turons arbrats dins la trama urbana, fins a quatre rius que teixeixen una xarxa fluvial al bell mig de la ciutat, hortes encara actives, un parc com la Devesa, un Barri Vell integrat en un paratge rocallós que es desdibuixa entre pedreres calcàries de turons preservats, camps i zones agrícoles a tocar el nucli urbà i, en definitiva, un lligam perfecte entre la ciutat, el seu entorn, i la pròpia diversitat biològica. Una zona urbana on, en tot moment i en gran part del seu àmbit, la Natura entra dins la ciutat. Aquest conjunt d'oportunitats (o de bones herències d'un projecte històric de ciutat integrada, amable i respectuosa) han permès que ens atrevíssim a potenciar els seus valors o a portar-ne de nous.

Per citar-ne alguns exemples, s'han creat hortes urbanes de lloguer amb conreus ecològics, s'han col·locat desenes de caixes-nius en parcs i arbres de carrers i places, s'han creat zones humides i basses com a nous hàbitats d'aiguamolls, s'ha fet el Projecte Orenetes per a socialitzar la importància d'aquestes espècies i sensibilitzar la població, s'ha introduït un "ramat municipal" per a potenciar el paisatge en mosaic i augmentar-ne la biodiversitat al mateix temps que es lluita contra els incendis, s'han creat nous hàbitats mantenint balques i vegetació de ribera al curs de l'Onyar al bell mig del casc urbà on les característiques cases s'emmirallen a les aigües, i s'ha reintroduït el falcó pelegrí. Són tasques, en definitiva, destinades directament a afavorir la biodiversitat a la ciutat de Girona i que han estat dutes a terme durant la darrera dècada. Moltes d'elles, n'estic segur, serien extrapolables a gran part de la resta de ciutats del país.

En resum, si la biodiversitat és per si mateixa un valor essencial, encara ho és més en els àmbits urbans, per una doble raó: perquè adquireix un valor més elevat atesa la seva singularitat en un entorn poc agraït a la vida i a la prosperitat d'espècies i ecosistemes, i especialment per la tasca sensibilitzadora i educativa que aquesta conté associada.

Ponç Feliu és llicenciat en Ciències Biològiques i en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona, i és màster en Gestió Pública del Medi Ambient i Sostenibilitat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, on ha estat regidor de Medi Natural entre els anys 1999 i 2011. Treballa a Enginyeria i Consultoria Ambiental SERPA, de Girona, on, entre altres tasques, fa el seguiment de fauna dels parcs naturals de Cap de Creus i dels Aiguamolls de l'Empordà. Ha editat diversos llibres sobre natura, medi ambient i sobre guies d'espais naturals, entre els quals destaca Fauna urbana de Girona i rodalies (GCZ, Girona, 2008).




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció