La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 14, Gener - març de 2014
Rosa Binimelis - Investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós, GenØk – Centre of Biosafety (Noruega)
Què podem aprendre els i les ambientòlogues de la lluita per la Sobirania Alimentària?

Malgrat que, durant dècades, s’ha treballat oficialment per reduir la fam i la pobresa al món, aquests dos continuen essent els principals reptes a què ha de fer front la humanitat. Tampoc no deixa de ser paradoxal el fet que la gran majoria de les persones desnodrides al món (principalment dones i infants) viuen en entorns rurals que depenen, completament o parcial, de l'agricultura com a mode de subsistència. Aquest limitat èxit de les polítiques implementades ens fa pensar, d’una banda, en la necessitat d'un canvi de paradigma que ens permeti ampliar el focus per tal de connectar l'actual crisi alimentària amb les crisis ecològiques i financeres i, d’altra banda, ens mostra, cada cop amb més intensitat, que cal repensar les polítiques públiques des de la perspectiva d'una crisi sistèmica del capitalisme.

Pel que fa a l'agricultura, molts dels que ens dediquem a la recerca i a la implementació de polítiques públiques hem après, gràcies als moviments socials, que cal fer front a les “solucions” simplistes que criden a una nova revolució verda; una revolució que posa, un cop més, la mirada en la intensificació i el productivisme agrícola, ajudant-se de paquets tecnològics que queden fora del control de la pagesia i basant-se en el concepte d'agroindústria i les exportacions. Cal una agricultura i una alimentació que estigui en mans de l'agricultura familiar, que es dugui a terme a petita escala, i que doni prioritat al mercat local i la producció agroecològica.

En aquest sentit, la proposta de la Sobirania Alimentària, desenvolupada per La Vía Campesina (moviment que representa més de 200 milions de pagesos i pageses de tot el món), posa l'accent en l'alimentació entesa com un vehicle per a la transformació social i com una proposta alternativa a l'actual paradigma de desenvolupament fonamentada en la democratització de la presa de decisions en l’àmbit agroalimentari.

Reflexionar sobre totes aquestes qüestions, així com sobre el paper i les mancances que tenen les universitats com a agents socials en aquest canvi de paradigma, era un dels principals objectius de les recents jornades que, organitzades per diversos col·lectius de l'àmbit universitari entre els quals hi havia nombrosos estudiants i llicenciats de Ciències Ambientals, es van celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona sota el títol “Sobirania Alimentària a la Universitat: Realitat o Somni?”. I no és casualitat: les i els ambientòlogues tenim molt a reflexionar sobre el paper que podem jugar, des de la nostra formació, en la consecució d'un sistema agroalimentari més just socialment i ambiental.

Per mi, un dels aspectes més interessants de la nostra formació és, precisament, la vocació interdisciplinària. No obstant, i malgrat que pràcticament tothom reconeix els avantatges d'aquest enfocament, queda encara molt de camí per recórrer a l'hora d'integrar coneixements. Així, des de l'agroecologia, parlem d'un diàleg de sabers que, més enllà del coneixement cientificista i uniliteral difós des de la universitat, sigui capaç de construir ponts entre els diferents tipus de coneixement tot posant-lo en valor.

Necessitem, també, més coneixement sobre el món rural, sobre l'agricultura i sobre l'alimentació. I és que es tracta d’aspectes sovint oblidats en el currículum; un currículum que no els integra i que, quan ho fa, en el cas d'assignatures d'altres estudis, ho fa des d'una perspectiva on l'agricultura és un negoci més, una activitat econòmica, però no una forma de vida ni l'alimentació un dret. Així mateix, necessitem integrar millor els coneixements amb la pràctica buscant alternatives metodològiques, fer pedagogia en l'alternança per apropar-nos a la realitat social, i que els coneixements i sabers siguin més permeables.

I necessitem, alhora, coneixements i eines pràctiques que ens ajudin no només a lluitar en contra sinó també a construir i reflexionar de forma crítica i holística per participar, des de la nostra posició i amb humilitat, en la creació col·lectiva de respostes en un moment de grans reptes com el que ens trobem, però també de grans oportunitats per (re)pensar en quin futur volem i com caminem cap allà.

Rosa Binimelis és ambientòloga i té un doctorat en Ciències Ambientals per la UAB. Es dedica a la recerca en temàtiques relacionades amb la sobirania alimentària com les xarxes alternatives alimentàries o la perspectiva de gènere dintre del món rural, i està especialitzada en la recerca dels impactes socioeconòmics dels cultius transgènics. També participa com a activista en els moviments socials per l'agroecologia i la Sobirania Alimentària.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció