La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 14, Gener - març de 2014
Yolanda Delgado - Pagesa i formadora
Continuar fent l'agricultura com fins ara, és d'estar cec

El meu soci, en Juan, i jo vam decidir formar-nos en agricultura ecològica ja que, tal i com tenim les terres i el món, aquesta és la única agricultura possible. És sabut que som el que sembrem i que, per tant, tenim la salut que tenim, en part, perquè ingerim, bevem i respirem contaminants. Hi ha coses que, com a ciutadans, difícilment podem controlar i resoldre. Ara bé, tot allò que està a les nostres mans ho hem de fer. Si volem fer agricultura a dia d’avui, la única opció sensata és fer agricultura ecològica. Vaja, continuar fent una agricultura com fins ara, és d’estar cec.

Si seguim a la natura i cuidem la terra, ella cuidarà de nosaltres

L’agroecologia és la nostra fita, això ho vam aprendre a l’Escola Agrària de Manresa: menjar sa, recuperar varietats locals, reaprendre a menjar el que toca a cada estació de l’any a cada territori, i tenir clar que si a l’hivern no hi ha ni pebrots ni carabassons és perquè no els necessitem, perquè en aquesta època ens toca menjar verdures que ens donin escalfor (arrel, col, bròquil…) i, quan torni a venir la calor, en tornarem a tenir. La natura ens ofereix tot el que necessitem quan ho necessitem. Si seguim la natura i cuidem la terra, ella cuidarà de nosaltres.

No volem una agricultura que deteriori el medi ambient ni la salut de les persones. Volem que la pagesia tingui un sou digne i, per tant, que el preu del producte ho reflecteixi; volem un tracte directe amb el consumidor, recuperar les relacions amb qui et compra i et ven; volem un hort sa, que ens permeti deixar la terra amb més vida i més possibilitats de com l’hem trobada; volem cooperar amb els altres pagesos i reaprendre a treballar la terra sense dependre tant del combustible i la maquinària; volem fer-ho per nosaltres i pels que vindran. Però, per fer-ho bé, necessitem l’experiència dels avis que cultivaven amb pocs recursos. No podria ser d’una altra manera. Ara, aquests avis i àvies estan desapareixent, i aquest és un patrimoni que té els dies comptats. D’això es desprèn que s’han de destinar recursos a recuperar la memòria històrica del camp!

Els mercats són una estafa

Després de fer formació, ens vam establir pel nostre compte a Manresa. Començar va ser difícil perquè cap dels dos no som manresans ni venim de pagès. Als inicis vam posar una parada en un mercat de barri i érem una de les dues úniques parades que veníem producte propi, tota la resta eren revenedors. Els mercats de barri ja no tenen sentit, són una estafa. La verdura no és millor que la dels supermercats, ja que la majoria prové de lluny i, igual que a qualsevol gran superfície, els venedors són persones que no coneixen el que venen. Que et vengui directament un producte la persona que l’ha conreat és garantia de proximitat, de producte fresc, de confiança. I també, com a pagès, és enriquidor i t’humanitza. Evidentment, no es pot competir amb els preus d’aquells que porten productes de Mercabarna. No entenc com les institucions no veuen el valor de tenir pagesos, elaboradors i artesans als mercats. Vaig estar fent pràctiques a una petita explotació d’un poblet del País Basc i feien mercats on cobraven per anar-hi!

Deslligar-se dels consumidors ha estat una de les equivocacions més grans que ha comès el pagès. Tornar a la venda directe i local pot garantir la vida de la pagesia i del menjar de qualitat. 

Connectar-nos amb el nostre origen

Vam deixar el mercat perquè no ens sortien els números, però va ser una experiència interessant. Ara comercialitzem a un grup de consum ecològic amb qui hem pactat uns cultius i ells s’han compromès a comprar-nos-els. Un cop al mes, algunes persones del grup vénen a fer feines com sembrar o treure herba. Conèixer la terra d’on s’extrau el que mengem, saber què li està passant, si té vida, si està negada d’aigua, o si se’ns espiguen les cols, és connectar-nos amb el nostre origen!

Estem combinant aquesta activitat amb la de formació d’hortolans d’autoconsum; persones que volen saber com cultivar sense utilitzar químics. Agafarem més terres a mesura que creixi la demanda, ara mateix, arriscar-se a cultivar sense garanties de venda, és molta pressió. Volem anar al pas que la ciutadania integra nous canvis, al pas de la natura, i aquest pas és lent.

La pagesia suposa molta dedicació, constància i compromís. És un ofici llarg d’aprendre, però molt gratificant, útil i constructiu. A fi que fer de pagès no esdevingui un esclavatge s’ha de fer sempre en equip, i d’això n’hem d’aprendre molt. Però està clar que la nova agricultura, ha de ser ecològica.

L’agricultura no ha de viure de subvencions, hem de començar a pagar el preu real de les coses. No pot ser que un pagès cobri 3€/hora i un mecànic 20€. Hem de viure confiant en la natura i, si ara les gallines posen menys ous perquè el dia és curt, no podrem fer truites. No passa res!

Yolanda Delgado Alcántara és pagesa i formadora. Després d’estudiar a l’Escola Agrària de Manresa, ella i el seu soci van començar un projecte de cultiu de verdures ecològiques i de temporada i varietats locals i tradicionals a la zona de Sant Pau de Manresa, a la comarca del Bages (ecoverdures@gmail.com / http://ecoverdures.blogspot.com.es).




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció