La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 14, Gener - març de 2014
Maria Mestre i Alfons López - Ambientòlegs experts en prevenció del malbaratament alimentari
Del malbaratament alimentari a les xarxes d'aprofitament d'aliments

En els darrers dos anys el problema del malbaratament alimentari ha saltat als mitjans de comunicació com si fos un problema recent. Res més lluny de la realitat: és un desajust que, si bé no ha fet més que créixer en les darreres dècades a causa del consum desenfrenat, ara,  arrel de la crisi econòmica, es fa més evident: com és possible que, mentre alguns passen gana, es llenci tant de menjar a les escombraries?

El menjar que els supermercats i les botigues llencen no és la única vessant del problema, encara que sigui la més visible. El problema del malbaratament global d’aliments comprèn des del lloc de producció (sovint a l’altra punta del món) fins a les llars. De fet, precisament la llargada de la cadena entre productor i consumidor és un dels factors que fan incrementar el malbaratament: les cadenes llargues es regeixen per estandarditzacions per les quals es descarten les fruites i les verdures que no tenen unes certes mides; com més intermediaris més desajustos es produeixen entre l’oferta i la demanda, més productes caduquen abans de ser consumits, etc. A Catalunya, amb el menjar que es perd en els sectors de distribució al detall, restauració i domèstic, es podrien alimentar, anualment, mig milió de persones.

El problema, però, va més enllà de la estupefacció que ens pugui provocar el fet d’observar tan de prop la convivència de la necessitat amb la sobreabundància. El consum de recursos (aigua, envasos, transport...) dilapidat en menjar, que finalment ningú no es menja, suposa un gran impacte pel medi ambient i els sobreexplotats ecosistemes que suporten el nostre model alimentari. Per tot això, calen mesures legals i econòmiques que penalitzin els responsables del malbaratament i fomentin les donacions solidàries, cal revisar les dates de caducitat, cal fomentar el coneixement i la cultura casolana de l’aprofitament alimentari.

Ara bé, són les noves iniciatives ciutadanes les que més poden contribuir a reduir el problema fent arribar els aliments a qui més els necessita, amb noves fórmules de redistribució i compartició de menjar. Més enllà dels Bancs d’Aliments, que juguen un paper fonamental a l’hora de canalitzar els productes excedents de les grans empreses o els excedents alimentaris que generen les polítiques agràries de la UE, ja existeixen algunes iniciatives d’aprofitament amb un caràcter local, flexible i en forma de xarxa.

Lluitar contra la fam només és un dels objectius d’aquests projectes, que sovint proposen, a més, una reflexió entorn de l’actual model alimentari i pretenen situar el menjar on li correspon pel seu valor nutritiu independentment del seu valor econòmic.

El projecte “Malbarates o aprofites?” impulsat per l’Associació Espai Ambiental i la Fundació ENT, ha recollit cinc exemples d’aquestes experiències que, incloent actors tan diversos com supermercats, agricultors i escoles, proposen sistemes de canalització d’excedents alimentaris de proximitat.

Per aprofitar els excedents del menjador de l’escola, al Col·legi Maristes de Lleida i la Fundació Arrels congelen els àpats sobrants per repartir-los a col·lectius en risc d’exclusió social. Amb aquesta acció, a part de prevenir el malbaratament alimentari per part de l’escola, la Fundació Arrels pot repartir menjar cuinat d’alt valor nutritiu i molt necessari per als usuaris que no tenen possibilitats de cuinar.

La Botiga Solidària de Cornellà recull els excedents alimentaris del mercat municipal Mercat Centre i aconsegueix complementar amb aliments frescos els aliments secs (llegums, pasta, arròs, etc.) que rep de la Creu Roja. Una aliança entre moltes associacions de la ciutat i l’administració local ha aportat els recursos materials i humans per fer-ho possible.

Per aprofitar els excedents dels supermercats, el programa de minves del Banc d’Aliments posa en contacte supermercats amb entitats del mateix barri que reparteixen aliments a les persones en risc d’exclusió social. Un exemple d’aquesta iniciativa és la de l’entitat Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la Barceloneta.

En l’àmbit de la producció, es troba l’experiència de l’Obrador de Gallecs, que fa tot tipus d’elaborats (melmelades, conserves, salses, etc.) a partir dels excedents de l’hort.

I, finalment, l’experiència del Plat de Gràcia, un menjador popular amb una estructura autogestionada que busca crear un espai d’intercanvi, socialment transformador, en què s’aprofitin els excedents alimentaris en bon estat que, d’una altra manera, acabarien a la brossa.

Es tracta, doncs, d’experiències que posen la prevenció de residus al bell mig d’una acció social i ambiental, on la mirada i l’enfocament pluridisciplinari de l’ambientòleg hi encaixa a la perfecció. 

Alfons López és ambientòleg per la UAB i membre de l’Associació Espai Ambiental on desenvolupa el projecte “De menjar no en llencem ni mica!” (@alfonslopezc @nollencemnimica www.nollencemnimica.org).

Maria Mestre és ambientòloga per la UAB i membre de la Fundació ENT. Treballa en l’àmbit de la gestió i la prevenció de residus (@MariaMestreENT  www.fundacioent.cat).




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció