La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 14, Gener - març de 2014
Dra. Cristina Gazulla i Marta Anglada - Subdirectora de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic (ESCI-UPF) i consultora sènior a Cyclus Vitae Solutions, respectivament
Enfocament de cicle de vida aplicat al sector de l'alimentació

L'augment del consum de productes alimentaris al llarg de les últimes dècades ha anat vinculat al creixement de la població i a canvis en l’estil de vida de les persones, on l’individualisme ha guanyat terreny. Com a conseqüència, s’ha produït un increment significatiu de la quantitat de residus generats, especialment d’envasos i embalatges associats a aliments i begudes (fins el 35% dels residus municipals a la UE, segons dades de l’Eurostat) així com de restes d’aliments no consumits (un 30% dels aliments es llencen sense haver estat consumits, segons les dades de la FAO). D’altra banda, el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) estima que els impactes directes de l’agricultura representen el 10-12% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Si, a més, s’hi inclouen les emissions de l’ús de combustibles, la producció dels fertilitzants agrícoles i el canvi d’ús del sòl dedicat a l’agricultura, aquesta xifra s’eleva fins al 30% (Smith et al., 2007). Segons la FAO, l’agricultura és la causa principal de la desforestació i la pèrdua de biodiversitat, i representa el 70% de l’ús total d’aigua.

Per tant, a l’hora d’avaluar l’impacte ambiental del sector agroalimentari, cal adoptar un enfocament integral i avaluar el consum de recursos i la generació de residus al llarg de tot el cicle de vida dels productes alimentaris. Aquest cicle de vida inclou la producció dels aliments (fase agrícola i/o ramadera, transformació, elaboració...), així com el seu embalatge, distribució, refrigeració, comerç minorista, preparació a la llar i tractament dels residus i les sobres generades.

En aquest context, l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) és una metodologia cada cop més utilitzada per identificar els punts crítics i proposar accions de millora dels productes agroalimentaris, ja que permet avaluar l’impacte d’un producte o servei al llarg de tota la seva cadena de valor tenint en compte un conjunt d’indicadors ambientals, com ara la petjada de carboni. Algunes de les principals empreses productores d’aliments a nivell mundial (com Unilever, Kraft Foods, Nestlé) fa temps que utilitzen l’ACV, tot i que en general no publiquen els resultats obtinguts. Altres empreses s’han adherit a la iniciativa “ENVIFOOD Protocol” de la European Food Sustainable Consumption and Production Round Table per elaborar una metodologia marc per avaluar l’impacte ambiental dels productes alimentaris i begudes, de manera que els estudis desenvolupats per empreses i universitats puguin ser combinats o comparats en aplicar regles de càlcul similars.

L’ACV també s’està implementant en el sector agroalimentari per donar a conèixer als consumidors aquells productes que tenen un impacte ambiental menor. Això es fa a través d’ecoetiquetes àmpliament esteses en productes alimentaris (en són exemples l’etiqueta europea d’agricultura ecològica, les declaracions ambientals de producte o les petjades de carboni). Pel que fa als subsectors, cal destacar el del vi, per les iniciatives que ha emprès en quant a la comunicació de l’impacte ambiental dels seus productes envers els consumidors, creant organismes com la “Plataforma Tecnológica del Vino” i “Winneries for Climate Protection”. Aquestes iniciatives volen impulsar la producció de vins amb un menor impacte ambiental, en general, i amb una menor repercussió en el canvi climàtic, en concret.

Considerant les tendències actuals d’increment del consum d’aliments fruit del creixement de la població i dels canvis en les pautes alimentàries de les persones, que tendeixen a un major consum de carn, és necessària una visió de cicle de vida tant a l’hora de millorar determinats productes, com a l’hora d’abordar pautes sostenibles de producció i consum d’aliments i begudes. 

Cristina Gazulla Santos és doctora en Ciència i Tecnologia Ambientals per la UAB, Màster en Ciències Ambientals i Llicenciada en Ciències Ambientals. Actualment és subdirectora de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic (ESCI-UPF), i responsable de la línia d’investigació sobre Edificació Sostenible.

Marta Anglada, Graduat Superior en Enginyeria Ambiental (UdG) i Llicenciada en Ciències Ambientals (UdG). Actualment és consultora sènior i responsable de projectes de Cyclus Vitae Solutions S.L. També ha estat investigadora de Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de la Universitat Pompeu Fabra i tècnica al departament de compra sostenible d’ICLEI a Freiburg (Alemanya).




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció