We are apologize for the inconvenience but you need to download
more modern browser in order to be able to browse our page

Download Safari
Download Safari
Download Chrome
Download Chrome
Download Firefox
Download Firefox
Download IE 10+
Download IE 10+

Ambientòlegs en lluita: rapelant i ocupant el Saló de l’Ensenyament

Els estudiants de Ciències Ambientals entenen que han de ser protagonistes de la defensa dels seus drets i decideixen passar a l’acció imaginativament i col·lectivament per fer pressió i que l’homologació de la llicenciatura sigui una realitat.

Quan vam entrar a la universitat els estudiants de les primeres promocions, teníem clar que es tractava d’uns estudis “especials”: per entrar-hi calia fer una prova específica i teníem clar que no estaven homologats, és a dir, eren uns “estudis propis” de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els estudis comptaven amb el suport de l’aleshores recent creat Departament de Medi Ambient, que sufragava el  50% dels costos dels estudis. Des del primer moment, però, els coordinadors van assegurar que s’estava treballant per tal que els estudis s’homologuessin degudament com a titulació oficial per part de la Secretaria d’universitats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Els estudiants de les primeres promocions (de la primera a la tercera de la UAB, primera i segona de la UdG) poc imaginaven que l’organització i  l’acció estudiantil serien claus per tal que els estudis finalment s’homologuessin.

Quan la primera promoció d’ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona estava cursant el tercer curs i la de la Universitat de Girona el segon curs, l’any acadèmic 1993-94, i veient que properament hauríem d’afrontar l’entrada al món laboral, vam rebre notícies poc esperançadores provinents del Rectorat de la UAB. Afirmaven que la homologació de la titulació no era imminent, i que era possible la retirada de la subvenció als estudis del Departament de Medi Ambient. Davant d’aquesta situació, els estudiants vam deixar de fer classes i vam decidir passar a l’acció d’una manera organitzada, innovadora i imaginativa.

Les assemblees van passar a ser freqüents, era l’òrgan de presa de decisions de tot el que fèiem, i ens vam organitzar en comissions de treball (la institucional, la d’acció i la de comunicació), per abordar i anar donant cos a les diferents iniciatives que anaven sorgint. També es va teixir la coordinació entre les dues universitats per tal de tenir més força.

Fruit d’aquestes accions, es va aconseguir una reunió amb el Comissionat d’Universitats que es va acompanyar d’una gran manifestació dels estudiants pels carrers del centre de Barcelona amb pancartes amb lemes com “Per Nadal volem títol oficial”, “Caga tió, caga subvenció”, “S.O.S ambientals en extinció”, “Exigim els nostres drets” i “Carreres públiques, preus públics”. La manifestació  va acabar davant de la Catedral, en plena fira de Santa Llúcia, amb tot un seguit d’accions imaginatives com el cobrament  d’una “ecotaxa” als cotxes que circulaven per la Via Laietana per tal de poder pagar els estudis de ciències ambientals; dos pilars de la colla dels ganàpies de la UAB amb el cartell “Comissionat: reconeixement acadèmic i finançament per Ciències Ambientals”. I també accions al més pur estil Greenpeace, amb un parell d’intrèpids estudiants fent ràpel per la façana de l’edifici on es produïa la reunió amb el Comissionat  desplegant una pancarta amb el mateix lema.

Després de la reunió, les mobilitzacions van continuar amb una tancada a la universitat, en la que els estudiants ens vam quedar a dormir a la Facultat de Ciències amb màrfegues i sacs, debatent quines serien les següents accions a emprendre en assemblea.

Una altra acció que va ser estratègica va ser el tancament i encadenament dels futurs ambientòlegs al Saló de l’Ensenyament, a la Fira de Barcelona, a l’estand on la Universitat Autònoma anunciava la seva oferta de llicenciatures, entre les quals estava la nostra. Amb totes aquestes accions vam aconseguir que els mitjans de comunicació es fessin ressò de la nostra reivindicació.

—Testimonis—

“La unió fa la força. Lluitar tots junts per aconseguir fer realitat una promesa va ser molt emocionant. La frustració es va transformar en la satisfacció del treball col·lectiu.”

Meritxell Martell, 2a promoció UAB

“Recordo que érem joves idealistes, teníem la il·lusió de canviar el món però dubtes de si realment era possible. Aconseguir la homologació va ser una constatació que sí, que els objectius eren realitzables i possibles. Ens va empoderar i vam veure'ns i creure'ns capaços, fins i tot de trobar feina en aquest camp indefinit del "medi ambient"

Anna Prat, 2a promoció UAB