We are apologize for the inconvenience but you need to download
more modern browser in order to be able to browse our page

Download Safari
Download Safari
Download Chrome
Download Chrome
Download Firefox
Download Firefox
Download IE 10+
Download IE 10+

Ciències ambientals versió 1.0 (1992-1996)

Els estudis neixen com un nou artefacte acadèmic que pretén afrontar la naturalesa transdisciplinar del medi ambient. L’entusiasme i implicació de professors i estudiants sota l’esperit de Rio 92 fan possible que el projecte pilot sigui ben satisfactori.

Aquell curs 1992-1993 arrenca amb un pla d’estudis propi de la UAB nou de trinca i unes assignatures que constituïen en molts casos un projecte pilot com a tal. Els estudiants solament teníem el nom i el temari teòric de l’assignatura, però no teníem cap referent de cursos anteriors sobre el seu contingut real ni apunts que ens donessin llum sobre que ens trobaríem.

Tal i com exposa Josep Enric Llebot a la publicació Temps era Temps,  els estudis s’havien dissenyat al llarg dels anys anteriors fruit de l’aportació dels múltiples departaments de la UAB que podien estar potencialment vinculats. S’havia tingut en consideració referents internacionals, i molt en particular el cas de la universitat de Berkeley, primer centre al món on s’havia creat la carrera a finals dels anys 60.

Aquell primer grup, igual que les promocions immediatament posteriors, tenen el privilegi de comptar entre el professorat amb múltiples catedràtics i professors de molt llarga trajectòria i prestigi d’un ampli ventall de departaments i facultats.

La universitat, malgrat la seva lògica departamental, aconsegueix gestar un nou artefacte acadèmic singularment multidisciplinari. La UAB, amb un format de campus universitari anàleg al de la universitat de Berkeley, aconsegueix fer confluir les ciències, la tecnologia i les ciències socials gestant una carrera renaixentista per afrontar els reptes ambientals des de totes les seves dimensions. D’aquest fet es tindria més consciència amb el pas dels anys amb la irrupció de la carrera en noves universitats espanyoles on en alguns casos el concepte multidisciplinari quedaria malauradament menys resolt.

La UAB, amb un format de campus universitari anàleg al de la universitat de Berkeley, aconsegueix fer confluir les ciències, la tecnologia i les ciències socials gestant una carrera renaixentista per afrontar els reptes ambientals des de totes les seves dimensions.

I és que mentre que a Berkeley les Ciències Ambientals són filles del context dels moviments socials dels 60, a la UAB i la UdG ho són del moment Rio 92 i del final de la Guerra Freda. És un temps d’efervescència ambiental i l’adopció de la sostenibilitat com a nou concepte de desenvolupament. Aquest entusiasme sens dubte va estar present entre el professorat i estudiants d’aquelles primeres promocions, i aquest fet va contribuir decisivament a què el complex artefacte nasqués amb prou èxit malgrat les seves dificultats.

El procés de disseny del estudis de la UAB va ser font d’inspiració i referència per a la confecció del grau de la UdG. La íntima relació històrica entre ambdues universitats -cal recordar que la UdG havia estat Escola Universitària de la UAB fins a la seva constitució com a universitat autònoma el 1992- i, per tant, amb multitud de professorat amb vincles molt propers, va facilitar el traspàs d’informació sobre aquest nou i tan innovador grau.

Amb els recursos propis de què disposava la UdG es va construir una titulació multidisciplinar, amb assignatures fins llavors inexistents i que van obligar a contractar alguns dels primers professors associats externs. Gent que venia del mercat laboral per ensenyar temes com Avaluació de l’Impacte Ambiental.

Vist amb perspectiva, cal valorar molt l’esforç fet en aquell moment per oferir uns estudis on la combinació de matèries de ciències pures, tècniques o tecnològiques i socials mantinguessin un cert equilibri.

—Testimonis—

"Aquella tardor, la del 92, vaig decidir que la meva petjada ecològica no podia ser la que era i em vaig fer vegetariana. Amb 18 anyets. Avui, amb 44, segueixo sense menjar carn. Un exemple més de la transformació que els estudis d'ambientals van tenir en nosaltres. Canviar nosaltres per canviar el món!"

Eulàlia Miralles, 1a promoció UAB