We are apologize for the inconvenience but you need to download
more modern browser in order to be able to browse our page

Download Safari
Download Safari
Download Chrome
Download Chrome
Download Firefox
Download Firefox
Download IE 10+
Download IE 10+

Hiperactivitat associativa: del GEA a l’ACCA, i de l’ACCA al COAMB (1992-2004)

Els ambientòlegs porten a terme una activitat col·lectiva intensa i diversa que va molt més enllà dels aspectes acadèmics i laborals del seu col·lectiu, incloent una forma d’activitat reflexiva i reivindicativa en l’àmbit socioambiental del país i en l’activitat política i cultural de la Universitat.

Des de l’inici de la carrera, el col·lectiu va mostrar una forta orientació a l’acció col·lectiva. En pocs mesos des de l’inici del primer curs de Ciències Ambientals es constitueix el GEA, el grup ecologista de la UAB, que de seguida afronta publicacions com L’Ortiga i tot tipus d’activitats reivindicatives, algunes a nivell de la UAB, altres a nivell de política de país. Entre les més destacables, una acció directa davant de la Conselleria de Medi Ambient en format Greenpeace contra les polítiques de residus, organitzant una performance que simulava una gran incineradora de la que sortien tot tipus de contaminats en forma de globus. Els nostres promotors, el Departament de Medi Ambient, es trobaven que ens plantàvem davant seu per protestar contra les seves polítiques tot just començada la carrera. 

En l’àmbit de la participació als òrgans de govern, l’assemblea de Ciències Ambientals es va presentar a les eleccions a la Facultat de Ciències per representar a aquesta a nivell de la UAB. La participació propera al 100% del col·lectiu, i les simpaties d’altres col·lectius, va fer que l’assemblea arribés a guanyar a la facultat malgrat derivar de la carrera amb menys estudiants. 

L’acció col·lectiva es va manifestar també en forma de vida sociocultural del Campus, essent membres de la primera promoció l’embrió dels Ganàpies,  la que seria la colla castellera oficial de la UAB i que encara perdura 25 anys després. 

Una vegada homologada la carrera, el col·lectiu va discutir com havia de tenir continuïtat el treball realitzat en el marc de l‘Assemblea de Ciències Ambientals i la seva projecció posterior una vegada els estudiants esdevinguessin llicenciats. Es va decidir llavors gestar l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i treballar simultàniament per constituir el Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya. Entre l’any 1995 i el 2004, l’ACCA esdevé l’entitat que articularia tota l’acció col·lectiva  de Ciències Ambientals a Catalunya en multitud de dimensions (inserció laboral, debat i acció sociopolítica, tercer cicle i pla d’estudis, cooperació interuniversitària, cooperació internacional, …) en la que prenen part durant tots aquells anys infinitat d’estudiants i llicenciats i que va incloure multitud d’activitats i accions innovadores i transformadores que van canalitzar el capital humà del col·lectiu.

El COAMB es va gestar el 2004 a partir de la base social i econòmica de l’ACCA, i aquesta té continuïtat des de llavors en l’àmbit socioambiental, estudis i acadèmic de forma complementària i coordinada amb el COAMB. 

—Testimonis—

"L'ACCA i la Universitat Autònoma formen part d'un mateix univers de records llunyans que, quan els evoco, els meus llavis sempre somriuen. Reunions i debats, accions reivindicatives, negociacions i votacions constants. No ho vèiem com una tasca més a la nostra vida universitària sinó que era reacció natural a la situació en la que ens trobàvem."

Anna Prat, 2a promoció UAB

"La lluita de les primeres ambientòlogues i ambientòlegs ha sigut cabdal per aquelles generacions que, anys després, hem pres la decisió de dedicar-nos professionalment a les Ciències Ambientals."

Joaquim Muntané, president ACCA 2018