We are apologize for the inconvenience but you need to download
more modern browser in order to be able to browse our page

Download Safari
Download Safari
Download Chrome
Download Chrome
Download Firefox
Download Firefox
Download IE 10+
Download IE 10+

La CECCAA: els ambientòlegs professionals d’Espanya en Xarxa

A la resta de l’Estat també anaven avançant les coses. Fins a 32 universitats ja oferien els estudis de Ciències Ambientals i les primeres trobades interuniversitàries fan posar les bases per a la creació de la Coordinadora Estatal de Ciències Ambientals (CECCAA).

A la resta de l’Estat les coses també es movien, cada vegada més universitats, fins a un total de 32, oferien la titulació en Ciències Ambientals i els recent llicenciats (que en castellà anomenaven “egresados”) s’organitzaven en associacions autonòmiques, algunes de les quals posteriorment han esdevingut també col·legis professionals.

Ens havíem de coordinar i sumar esforços, els ambientòlegs/es som així! Les primeres trobades estatals a Alcalà de Henares i a Elx van posar les bases de la CECCAA. Però les jornades no servien només per fixar els objectius comuns, també eren una ocasió per socialitzar, conèixer-nos millor i estretir vincles. L’elecció de Mister i Miss CECCAA de cada trobada mitjançant una votació entre tots els assistents en reconeixement del seu carisma era només un exemple, però hi seguien discussions i intercanvi d’opinions fins ben entrada la nit compartint una cervesa, una ampolla de vi o un refresc, sobre quin paper havien de tenir els ambientòlegs/es a la societat o quina era la manera en què calia modificar el pla d’estudis per millorar-lo i que els futurs llicenciats i graduats sortissin el més ben preparats possible al món laboral que els esperava.

A moltes de les trobades s’hi convidava també a catedràtics i professors de les facultats que impartien els estudis, evidentment no eren ambientòlegs de formació, no era una opció en els anys en què van escollir la seva carrera, però als seus ulls es veia que si haguessin pogut, l’haurien triat, i miraven amb orgull el resultat del que ells havien ajudat a crear.

La feina continua, hi ha moltes coses per fer, com ara l’encaix i la complementarietat amb les noves titulacions germanes que quasi cada any s’ofereixen com a novetat o aconseguir per fi un accés just i adequat dels ambientòlegs/es a la funció pública de la Generalitat, però girant la vista enrere i veient el que ja hem assolit en l’últim quart de segle, tot serà qüestió de sumar esforços i de temps per assolir-ho.

—Testimonis—

"Recordo aquella primera assemblea per proposar i decidir què podíem emprendre! Recordo apuntar en un paper les comissions que es proposaven: comissió de la revista (en vam arribar a editar uns quants números, es deia L'Ortiga); comissió de tertúlies ambientals; comissió de projectes per a la sostenibilitat del campus... teníem molta feina per endavant!"

Eulàlia Miralles, 1a promoció UAB