We are apologize for the inconvenience but you need to download
more modern browser in order to be able to browse our page

Download Safari
Download Safari
Download Chrome
Download Chrome
Download Firefox
Download Firefox
Download IE 10+
Download IE 10+

La nova espècie s’esten a la UdG

El 1993 arrenca també la primera promoció de Ciències Ambientals a la UdG. Un nou col·lectiu de 80 estudiants plens d’entusiasme i vocació que també suposarà una petita revolució a la facultat de Ciències de la Universitat.

Un després de l’inici del estudis a l’Estat, el 1993, el fenomen arriba, i podem dir que es reprodueix, a Girona, amb unes proves selectives en ple estiu on, per exemple, es van haver de demostrar coneixements previs sobre problemàtiques ambientals com l’eutrofització de les aigües. D’allà, 80 joves i no tan joves van tenir l’honor de ser la primera promoció de Ciències Ambientals de la Universitat de  Girona (UdG). No hi ha dubte que l’entusiasme i la vocació eren dos dels trets característics d’un col·lectiu que optava per un grau de titularitat privada de la UdG i, per tant, de matrícula molt més cara que una llicenciatura oficial.

Pocs estudis de la UdG reunien en aquells moments persones d’edats tan diverses com Ciències Ambientals, amb pares i mares de família entre els recent seleccionats, o altres que es reciclaven amb una segona carrera. També les procedències, amb alumnes del País Basc i Canàries, que en dos mesos van tenir prou per assolir una immersió lingüística plena.

Com a l’Autònoma, els ambientòlegs van representar una revolució a la Facultat de Ciències, i 25 anys més tard el professorat encara recorda aquells dies com els de major estímul en la seva feina docent, pel repte permanent al qual eren sotmesos, i per fer-ho des de la transversalitat, amb mirades a la realitat des de l’economia i la geografia humana, l’enginyeria i les matemàtiques. Una experiència apassionant per a un col·lectiu amb una enorme voracitat per aprendre. Però que també va tenir els seus moments crítics. Com quan la classe de primer va fer una enquesta d’avaluació del curs i els resultats van ser transmesos sense filtres al Consell d’Estudis. Gairebé va suposar la dimissió de l’aleshores coordinador. Per sort, amb el temps ha esdevingut una anècdota amb la que tots hem rigut molt, fins i tot amb l’icònic “Coordinaquè?”.

(…) els ambientòlegs van representar una revolució a la Facultat de Ciències, i 25 anys més tard el professorat encara recorda aquells dies com els de major estímul en la seva feina docent, pel repte permanent al qual eren sotmesos, i per fer-ho des de la transversalitat, (…)

Ciències Ambientals de la UdG va donar peu a la constitució d’Univerd, primera entitat ecologista de la UdG i que va tenir com a gran acció una expedició de voluntariat a Doñana. De forma autònoma un grup d’uns 15 estudiants va portar a terme un programa d’activitats de descoberta del Parc Nacional i de millora d’ecosistemes, amb activitats d’eliminació de vegetació invasora, entre d’altres. L’impuls de la iniciativa, que també va atraure alumnat de Biologia i Química (els dos altres graus de Ciències en aquells moments), no va ser novetat, perquè Ambientals era sinònim de dinamisme i vivències més enllà del que era purament l’activitat acadèmica.

Un altre exemple d’això van ser les novatades instaurades a partir del segon any. Alumnes de la primera promoció es presentaven amb bata de laboratori a l’aula del nou curs i, aprofitant una curta estona cedida pel veritable professor, explicaven que s’estaven programant un seguit d’excursions i calia pagar-les posant 500 pessetes cadascú. Atònits i indefensos, els nous estudiants deixaven anar els diners, i al final de la classe se’ls informava que havien d’anar a un altra sala, on per sorpresa es trobaven un piscolabis muntat amb els diners recaptats. Tot molt innocent, però una bona manera de trencar el gel. Cal afegir, finalment, que la primera promoció d’Ambientals va tenir el privilegi de fer un viatge d’equador durant el segon curs. Un viatge organitzat per la Facultat i d’una setmana llarga, que va recórrer la Península de Nord a Sud en autobús visitant espais naturals i capitals culturals i patrimonials.

En paral·lel a tot això, va començar la lluita per la homologació dels estudis. I hi va ajudar molt el fet que el despatx del Consell d’Estudiants de Ciències es convertís en el quarter general dels ambientòlegs. Amb telèfon, fax i ordinador (amb internet a partir de cert moment) es va teixir una lluita que primer va significar el vincle amb la UAB, però després una enorme experiència de mobilització a nivell de l’Estat, que va portar a fer congressos a Madrid, Granada, Almería, etc. amb afers i enviaments de cartes, postals d’amor incloses (…però això ja és tema per tota una altra història que potser un dia explicarem).