A la tardor del 1992 arrenca la primera promoció de Ciències Ambientals de l’Estat a la UAB. 80 estudiants singulars plens d’il·lusió i compromís obriran un nou camí i es comportaran com una nova espècie universitària, social i associativament hiperactiva.

El 23 de setembre de l’any 1992 arrenca el primer curs de Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que esdevé la primera universitat de l’Estat a dur aquests estudis a terme. 

De seguida es fa palès que aquell primer grup de 80 estudiants, seleccionats entre les més de 350 pre-inscripcions fetes, concentren una dosi d’il·lusió i compromís amb els estudis ben singular. Si bé el grup és heterogeni, podríem destacar com a patró que es mostren en general particularment idealistes, combatius, complexes, impertinents, crítics, subversius, compromesos, creatius, socials, assemblearis, ingenus, contradictoris i heterodoxos.

Dins de les aules els docents es troben amb un grup d’estudiants que fan preguntes de forma quasi compulsiva i que s’abonen ràpidament a la discussió dins de la classe. Aquesta dinàmica sorprèn i deixa perplexos tant als professors acostumats a la docència en altres carreres més consolidades i convencionals, com a aquells que procedien d’altres estudis, per exemple l’enginyeria. En ocasions quedava el dubte DE si s’estava davant d’una regressió a l’educació primària o si s’estava donant un salt a la maduresa personal i intel·lectual dels seminaris de doctorat.

Ja des de la primera setmana la presència dels ambientòlegs i ambientòlogues al campus es va fer palesa. Per una banda, hi havia aspectes estètics en el vestir i la forma d’anar pentinats d’alguns dels seus membres que els distingien. D’altra banda, era el comportament grupal del col·lectiu. Mentre que a la resta de les carreres els estudiants es mouen pel Campus amb grups reduïts d’afinitat, els ambientòlegs es mouen de classe al bar, o del bar a la gespa en grups de 30 o 40 persones ja des de la primera setmana.

L’activitat del grup al campus també és singular. Aquell grup concentra una dosi (o sobredosi) tal de membres actius d’entitats ecologistes, monitors d’esplai, estudiants avançats de música, castellers experimentats, membres d’entitats culturals o activistes del moviment per l’insubmissió, que acabarien sent font de múltiples iniciatives.

Abans d’acabar la primera setmana ja s’ha fet la primera assemblea a la classe per crear comissions de treball diverses i s’organitza la primera excursió a la muntanya per al cap de setmana. Els més sorpresos eren aquells que venien d’altres estudis o  universitats, que van fer més activitat social en aquella primera setmana que en tota la carrera anterior.

De seguida, s’engega una hiperactivitat associativa que portaria aquell mateix any i posteriors a crear l‘assemblea de Ciències Ambientals de la UAB, ser membres actius a tots els òrgans de govern de la facultat i la UAB, constituir el primer grup ecologista de la UAB (el GEA), liderar el primer grup de castellers de la UAB (els Ganàpies), impulsar la federació d’estudiants de ciències ambientals d’Espanya amb la resta d’universitats, gestar l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) que seria la base per a la constitució posterior del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, gestar un embrió de Ciències Ambientals sense Fronteres, i particularment destacable, lluitar i assolir l’homologació de la pròpia carrera de Ciències Ambientals.

Eulàlia Miralles, 1a promoció UAB