We are apologize for the inconvenience but you need to download
more modern browser in order to be able to browse our page

Download Safari
Download Safari
Download Chrome
Download Chrome
Download Firefox
Download Firefox
Download IE 10+
Download IE 10+

L’entrada al mercat laboral: els subvertidors conjunturals i apòstols del medi ambient

Després d’uns quants anys d’estudi a la Universitat, i ja amb el títol oficial, a partir de l’any 1996 per a alguns havia arribat l’hora de la veritat: la d’enfrontar-se al món laboral, la de veure com els i les ambientòlogues érem capaços d’esdevenir un motor de canvi per a la societat, de coordinar equips interdisciplinars i de ser subvertidors conjunturals, tal i com ens havien promès… Calia veure si el món laboral estava preparat per a nosaltres i si nosaltres estàvem preparats per al món laboral!

A les entrevistes de feina, ens havíem de carregar de paciència i una vegada rere l’altra explicar amb detall què eren els nostres estudis, quines assignatures fèiem i què pensàvem que podia aportar una persona amb el nostre perfil. L’experiència laboral estava per venir. El que sí que teníem era il·lusió, motivació, moltes ganes de treballar i d’arremangar-nos per començar a canviar el món i les seves regles de joc. Les ganes, l’energia i l’entusiasme suplien la poca experiència que teníem.

No va ser fàcil, eren ben pocs els que sabien de l’existència de la llicenciatura de ciències ambientals i del que els ambientòlegs érem capaços de fer. Després de la sorpresa inicial dels interlocutors, el perfil generalista dels estudis feia que ens preguntessin si no seria millor un biòleg, un químic o un enginyer per fer les tasques que tenien al cap. En aquests casos, havíem de parlar de les bondats de la visió global, la vocació d’interdisciplinarietat, i de la nostra versatilitat, capacitat de buscar informació, recursos, adaptabilitat, humilitat i capacitat de treball en equip… que havíem practicat en escreix en els estudis i treballs universitaris, com a trets diferenciadors, pensàvem, dels ambientòlegs.

L’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA), des de bon inici, va tenir la preocupació i la tasca  d’acompanyar els ambientòlegs en la seva inserció en el món laboral, anticipant quines serien les inquietuds del col·lectiu.

Els estudiants ja sabíem que ningú millor que nosaltres podria fer difusió i pedagogia de qui érem, i que més valia fer-ho de manera conjunta. La Comissió Laboral de l’ACCA va ser de les primeres que es va crear, fent accions com xerrades i tríptics de presentació de l’àmbientòleg, xerrades als estudiants dels últims cursos sobre com afrontar l’entrada al món laboral i la realització d’estudis sobre la inserció laboral dels ambientòlegs.

El primer estudi d’inserció laboral de l’Associació Catalana de Ciències Ambientals es va realitzar l’any 1999. I a partir d’aleshores, l’estudi es va realitzar biennalment. Els estudis recollien informació sobre les característiques de la feina (organisme contractant), les condicions contractuals (salari, tipus de contracte), les vies d’inserció i la formació complementària.

Els primers estudis d’inserció apuntaven a un elevat grau d’inserció laboral, molt per sobre d’altres llicenciatures, amb un 89% dels enquestats treballant en el sector ambiental, mentre que només un 7% no treballaven i un 4% ho feien en altres sectors.

Pel que fa als organismes contractants, un 25% dels enquestats treballava en l’administració, un altre 25% en consultories i seguidament hi havia aproximadament un 20% que treballava a la universitat i en centres d’investigació i la resta en fundacions i associacions. L’ocupació en els sectors industrials era minoritària.

Pel que fa als àmbits de treball, els ambientòlegs es repartien en diferents temàtiques: formació, comunicació i educació ambiental; gestió ambiental municipal; gestió ambiental en la indústria; gestió de recursos i espais naturals; gestió i tractament de residus; impacte ambiental (EIA, ACV) i riscos ambientals i laborals.

Donada la joventut dels enquestats, la temporalitat dels contractes era majoritària, amb un 71%. Un incipient 20% de contractes eren indefinits. També hi havia autònoms, tot i que en menor part. Una via important per trobar feina eren els projectes de final de carrera i les pràctiques en empresa. El salari mitjà era d’uns 1.000 euros al mes.

Una dada interessant era que la majoria (un 80%) havien cursat formació complementària, i que aquest fet, en gran part dels casos, els havia ajudat a trobar feina. Ja es començava a apuntar que calia revisar i adaptar el pla d’estudis perquè s’ajustés més a la realitat laboral.

—Testimonis—

“És un moment en què encara es contraposa molt el paper del sector privat (la indústria com el gran dimoni, culpable de la crisi ambiental) a la necessitat d'un canvi de paradigma... però també és des de la innovació del sector productiu on es veu una clara possibilitat d'actuar (per exemple, a través de l'ecodisseny). Unit a un sector públic progressista (l'Ajuntament de Barcelona és pioner en els requeriments ambientals sobre tot el cicle de vida dels productes en les clàusules de compres públiques; la Generalitat de Catalunya promovia clarament polítiques de producte ecològic), era un moment (segona meitat dels 1990s) on fer recerca sobre els impactes ambientals de la producció i consum sostenibles començava a prendre's seriosament. Estàvem dissenyant les peces clau d'una economia sostenible!”

Dr. Llorenç Milà i Canals, Cap del Secretariat de la Iniciativa del Cicle de Vida, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (www.lifecycleinitiative.org)

“Tres ambientòlegs recent llicenciats ens vam aventurar a crear la consultora EMA Estudis del Medi Ambient SC. Una experiència arriscada però del tot positiva: ens va obrir les portes al mercat laboral tot fent pedagogia del paper incipient dels ambientòlegs”

Jordi Cabot, La primera cooperativa d’ambientòlegs: Jordi Cabot-Pere Sala-Diana Lladó // INNOVA Jordi

“Ciències què? Ah! Ciències Ambientals... això és nou, no? I de què podeu treballar? La primavera del 96 buscava una empresa on fer el projecte final de carrera. Ambientòlegs i ambientalistes tot just estrenàvem nom. Em van proposar una feina a la consultora on volia fer el projecte i així, amb molta il·lusió i tot per fer, vaig començar en l’ofici d’ambientòloga professional.”

Míriam González, 1a promoció UAB

“Els ambientòlegs i les ambientòlogues seguim sent un perfil professional comparativament poc nombrós; convé entendre-ho com una virtut, com allò que ens fa ser un col·lectiu proper, compromès, divers, solidari, transversal...”

Joaquim Muntané, president ACCA 2018