Ser pioners al país ens va portar a la cerca d’una identitat acadèmica i professional pròpia que ens permetés presentar-nos davant de la societat i el mercat laboral. Aquesta cerca d’identitat va ser un treball col·lectiu i creatiu.
De seguida ens vam adonar que no solament havíem d’estudiar una carrera universitària, sinó que havíem d’esbrinar qui érem nosaltres. Professionals i estudiants d’altres disciplines ens interpel·laven sobre què veníem a fer a aquest món, que aportàvem a l’acadèmia, i quina era la nostra professió.
És així com, mentre estudiaven la carrera, aquells estudiants van afrontar una tasca existencialista. Havíem de trobar resposta a preguntes com quin era el nostre nínxol laboral? Quines serien les nostres funcions com a professionals i qui ens contractaria? O quina era la nostra diferència respecte a un biòleg, un geògraf o un enginyer especialitzat en medi ambient?
A diferència d’altres estudiants, no teníem la referència de promocions llicenciades prèviament enlloc d’Espanya, així que havíem de cercar altres fonts que ens donessin llum per respondre aquestes preguntes.
En la recerca de la nostra identitat vam fer un intens treball col·lectiu interpel·lant a les universitats, fent benchmarking internacional de mercats més madurs o fent trobades amb professionals amb bagatges acadèmics diferents, però que en la seva pràctica professional haguessin convergit a un nínxol que poguéssim intuir com a propi. En aquest darrer àmbit, el cas més notori sens dubte va ser el de Ramon Folch, que va contribuir a dotar-nos d’un kit conceptual d’alt interès. Agraïm la seva contribució.
Tots aquests ingredients els vam anar cuinant col·lectivament a través de múltiples tallers i jornades participatives fins anar definint un perfil sustentat en el concepte base de la multidisciplinarietat, que havia d’aconseguir esdevenir interdisciplinarietat (o per als que ho entenguessin, fins i tot transdisciplinarietat).
Era essencial que la interdisciplinarietat no esdevingués un coneixement difús i dispers, sinó un actiu diferenciat per aportar solucions més eficaces i eficients a administracions i empreses. I havia d’anar acompanyat de la polivalència per fer coses concretes.
Consideràvem que el mercat laboral estava per crear i aquesta creació l’afrontàvem com a repte amb il·lusió. Havíem de contribuir a madurar el mercat. I per tant, no anàvem a ocupar uns llocs de treball sinó que anàvem a crear-los. No veníem a substituir a ningú, sinó a completar als professionals existents per impulsar l’ambientalització de la societat i l’activitat econòmica del país. La creació del nostre nínxol laboral i la innovació socioambiental de la societat, doncs eren processos intrínsecament vinculats i, per tant, havíem de contribuir com a col·lectiu simultàniament als dos.
